#30 Pere LLofriu, un "CAMINANT" PER MALLORCA

Del Pere LLofriu muntanyenc podriem dir moltes de coses, els que ja han mudat un bon caramull de soles i botes segur que no han de mester cap presentació del nostre protagonista de Tramuntanyencs d'avui. Per a la resta, s'ens faria interminable la llista de coses que ha fet i encara fa. Pere  ja fa molts d'anys que tresca per les muntanyes, i quasi abans que caminar ja s'enfilaba per les parets i roques de la Tramuntana, perque l'escalada va ser la seva passió durant molts d'anys, fins que, suposam, va serue el cap i es va decantar per viure la muntanya un poc més tira tira, passa a passa gaudint de cada un dels recons i passatges que ens deparan els camins i tiranys de muntanya. Va tenir la sort, com ell diu, de viure a un moment en que estava tot o quasi tot per fer i així va poder escriure alguns llibres d'escalada i un de rutes, però amb un estil molt personal, genuí, fugint de la hortodòxia, per algo ell és en Pere Llofriu, un personatge gens convencional, perquè per convencionalismes ja n'hi ha d'altres que militen al convencionalisme. Pere, com deim,  va escrirue una de les primeres guies d'excursions que varem tenir a Mallorca, després de quasi la primera gran recopilació als començaments de la dècada dels 60   "50 excursiones a pie por la Isla de Mallorc" de Gabriel Font, i de les insignes "Rutes amagades de Mallorca" de Jesús García Pastor, uns anys més tard, just ensatada la dècada dels 80 el seu llibret de tapes grogues "Caminant per Mallorca" i el de Benigne Palos  Itineraris de Muntanya, esdevingueren les grans guies de motxilla per aquells que ens iniciavem en això de la muntanya pels 80. 

Avui Pere LLofriu, un muntanyenc, activista, ecologista, defensor de la Natura i, com ell reivindica, el primer president democràtic de la Federació de Muntanya a Balears, quan lo de aquí fins al moment quasi no era més que una delegació de la nacional, ens convida a caminar amb ell, perquè ens agrada tenir-lo al nostre costat i perquè té moltes anècdotes a les seves botes, i perquè moltes ja són part de la història d'aquells anys, des dels 70 als 90, en que la muntanya mallorquina va esclatar com mai ningú s'ho hagés imaginat abans.