El nostre protagonista d’avui no pot entendre la seva vida sense la Serra de Tramuntana, però la seva relació amb aquest encisador territori va molt més enllà de recórrer els seus camins, de pujar els seus cims, de baixar els seus barrancs i de deixar-se embadalir per la bellesa incomparable d’un paradís que des de fa mil·lennis ha captivat i segueix captivant a l’esser humà. Per a ell, cada pedra, cada recó, cada balma, cada fragment de material insignificant, són una oportunitat de descobrir la veritable història d’aquells homes i dones que en algun moment de la història han habitat, i no sense esforç ni patiment, els mateixos paratges que avui per a noltros constitueixen el refugi en el que donam resposta a les ànsies de Natura.
De la ma, primer de son pare, després del seu conco, i més tard de William Waldren (l’arqueoleg que va saber dirigir les seves passes i inquietuts cientifiques) ha fet un llarg camí ple de troballes, descobriments i sorpreses que l’han convertit en una veu autoritzada en tot alló que té a veure amb la historia del pobles que habitaren La Serra de Tramuntana. Pero Almallutx és probablement el seu gran projecte, la seva gran troballa, un tresor que, gràcies a la seva inquietut i passió per l'arquelogia, ha quedat retrobat i ha permès entendre la importància de la Serra de Tramuntana al llarg de la història de la nostra illa.
Avui torna a Tramuntanyencs un TRAMUNTANYENC de soca-arrel, de potada, un entusiasta de la Serra de Tramuntana en el més ample sentit que ens poguem imaginar.
Avui ens congratulam de rebre i de poder escoltar, per aprendre a estimar la Serra de Tramuntana com ell, a Jaume Deyà: